Any 2005

Pel que fa a mi, jo també crec que la humanitat guanyarà a llarg termini. Només em fa por que al mateix temps el món s’hagi convertit en un immens hospital on tothom sigui infermer de tothom. Goethe (a l’any 1787...)

Fa pocs dies llegíem que Els supervivents d’una patera aconsegueixen salvar la vida gràcies al fet que viatjaren abraçats els uns als altres. L’instint humà no enganya. Només ens cal posar-lo en pràctica abans de convertir-nos en l’hospital d’en Goethe.

Tossuderia, por o intolerància, conscient o inconscient, ens estan deixant un món dividit en parts gairebé iguals; entre civilitzacions i entre societats. L’esforç lloable d’apropar Occident i Orient es quedarà curt, frustrat, si no aprenem a fer les coses entre tots i per tots respectant les diferències però reforçant les respostes trobant-les conjuntament.

No cal guanyar cada picabaralla; potser hauríem de cantar més sovint l’himne que ens proposa el poeta:

Un himne per no guanyar

per no vèncer mai fent la guerra

que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar...

Deixa'm doncs cantar

aquest himne per no guanyar.

(...)

Un himne que sigui un cant

on es mesclin totes les llengües

que ens permeten el so màgic del mot estimar.

Deixa'm doncs cantar

aquest himne per no guanyar.

Diferents en la pell i en la parla,

ens feu rics quan no sou com nosaltres.

Ens donem lo divers

compartim lo distint

i volem l'univers per conviure un destí.

Un himne per dir ben alt:

No ens cal ni volem guanyar...

Fragment de la cançó “Un himne per no guanyar”, Lluís Llach (lletra i música)

Que al 2005 visquis moltes coses amb passió. Que les disfrutis i que les puguis compartir amb tothom. Espero poder explicar-te les meves.

Una abraçada i Molt Bon Any!,

Oriol Rius.

New York, desembre 2004