Any 2002

Poca gent sap ésser feliç sense odiar alguna persona, Nació o Religió. Bertrand Russell

Fan una matança i l’anomenen Pau. Tacitus.

Fou el missatge del Profeta pau per i entre els musulmans i guerra contra els hindús i els no-musulmans?… Aquells que injecten aquest verí a les ments dels musulmans estan fent el pitjor dels favors a l’Islam. Jo sé que això no és l’Islam. Mahatma Gandhi

En Humberto va morir l'11 de setembre. Ningú en sap el cognom, ni el dia que va néixer. Només que parlava castellà. Els seus companys a la botiga d'on repartia entrepans a les torres bessones no saben si tenia família. Era un dels 10 milions d'immigrants il.legals que s'escampen per tot el país, per tot un país d'immigrants. Diuen que hi ha una dotzena de casos com el de l’Humberto. La resta eren tots immigrants legals. De primera, segona o tercera generació; la immensa majoria tenia les seves arrels i bona part de les seves famílies ben lluny de les torres bessones. A d’altres llocs posaran portes al camp, però aquest país s’ha fet d’obrir-ne.

Moltes coses ens ha portat l’inici del segle. Potser massa.

Amb tantes coses que han passat, hom podria pensar en l’inici d’una era gris. Potser el país la tindrà. New York, recolzada en la seva diversitat, seguirà tenint més força que cap altre indret: Només a l’hivern pots dir quins són els arbres veritablement verds. Només quan els vents de l’adversitat bufen pots dir si un individu o un país són prou ferms. John F. Kennedy

Haurem d’afegir esforços per augmentar la tolerància, exercir la paciència, permetre la pluralitat; i buscar nova força, una nova il·lusió, més empenta que ens estalviï el pessimisme. El poeta ens ho deia fa quasi un segle:

La ciutat llunyana

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d'ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,

que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze

que de torres altíssimes s'allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres (1910-1942)

Un cop més sabrem sortir endavant; però tindrem cura de no obrir gaire ferides pel demà? No creguem en les pistoles: per a la vida s'ha fet l'home i no per a la mort s'ha fet, ens canta en Raimon. I més ferides que obrim d’altres maneres: No creguem en la misèria, la misèria necessària, diuen, de tanta gent.

Que on ens faltin energies ens trobem ambdós per ajudar-nos a reprendre el vol. Que no perdem la paciència que tant necessitarem els propers anys. Que no oblidem que la paraula és el nostre millor instrument. Que recordis que pots comptar sempre amb mi. Que tinguis molt bon 2002.

Una abraçada del teu amic.

Oriol Rius.

New York, desembre del 2001