Any 2003

Saber el que està bé i no fer-ho és propi del pitjor dels covards, Confucius.

Gira el món al teu entorn,

I tu no et mous.

Crida la injustícia i la fam,

I tu et quedes a casa.

Somnia i lluita,

Ambiciona i treballa,

Il·lusiona’t i transmet trempera.

Federico Mayor Zaragoza recollia en un article fa uns mesos l’esperit de la poesia del madrileny Pedro Salinas La voz a tí debida:

(…) Voz debida a los sin voz. Voz de los que saben, de los libres. Voz de los que tienen el arrojo de hablar, de actuar como ciudadanos plenos. Voz para disentir, para asentir.

(…)La palabra no puede seguir cautiva, amordazada, filtrada, disfrazada. A veces, acallada para siempre por los enemigos de la vida y sus cómplices. Pero, sobre todo, no puede seguir ausente. Silencio es la antítesis de democracia.

(…) Ser diversos, infinitamente diversos es nuestra riqueza. Actuar unidos será nuestra fuerza. ¿Por qué se callan? ¿Por qué callamos? A veces, porque no se quiere, porque no se sabe. Pero, también, porque buscamos fuera respuestas que sólo hallaremos en nosotros.

(…) Voz debida. Voz de vida.

Quan parlarem prou alt i clar?

Quant més temps haurem d’esperar a ‘finançar futures utopies’?

Quan farem el cop de cap per dedicar-nos al que ens importa?

No és això companys, no és això

pel que varen morir tantes flors,

pel que vàrem plorar tants anhels.

Potser cal ser valents, altre cop

i dir no, amics meus, no és això.

Fragment de “Companys, no és això” (Lluís Llach)

Una vegada més tenim l’oportunitat de replantejar els pressupostos de vida pel proper any. I un cop més canviarem ben poques coses. O cap. Però a poc a poc (Camino lent, però mai camino enrera deia Abraham Lincoln) avançarem cap a un destí que vull creure indefugible: un món tant just i lliure com plural i heterogeni, on TOTS visquem en pau. Compta amb mi per caminar! I estira’m si mai m’apropo al marge per reposar; no tinc gaire més temps per perdre.

Oriol Rius.

New York, desembre del 2002