Any 1998

Un any nou. Nous propòsits i molts anhels que esperen complir-se. Il.lusió. “Aquest any ens portarem bé i farem força bondat”.

A més, voldríem endegar aquells vells projectes que ja fa massa temps esperen al rebost, i comprometre´ns definitivament amb el repte que sempre hem volgut superar.

A la vegada, silenciosament, quasi sense atrevir-nos a que es conegui, ens imaginem tot el que voldríem que ens portessin els Reis; àdhuc amb un esforç de generositat deixaríem un termini superior si l´any vinent ens duu allò que no gosem dir en veu alta...

Encara haurà de passar algun temps fins que aprenguem del poeta:

Demano poc, demano poca cosa.

Només poder treballar com fins ara,

respectuós amb l´ordre que estableixen

discretes lleis d´antiga procedència.

Compondre versos m´omple, m´allibera.

També llegir i algunes altres coses

del tot banals, del tot quotidianes.

Demano poc, i encara menys tal volta

demanaré, a mida que els anys posin

foscos accents damunt la pell cansada.

Llavors, potser, solament amb escriure

ja en tindré prou. Hi penso i no m´espanta.

M´ho imagino sense gens d´angoixa.

La solitud per tota companyia.

Miquel Martí Pol

No sé fins on ens podrem ajudar, l´un a l´altre, en aquest procés farragós que camina entre el desig i el costum, entre la il-lusió i la realitat necessària.

Si penses com no deixis d´explicar-m´ho, i sàpigues que comptes amb mi.

Una forta abraçada i Molt Bon Any 1998.