Tieta

Per l´Anna Mª :

Diuen que la vida continua, àdhuc la vida dels morts, però diuen que és llarg i costós esbrinar quina part de les persones se l´enduu el temps i que poques vegades ens aturem a pensar quant de nosaltres hi ha dels altres.

Ningú dels que això diuen coneixia la meva tieta.

La meva tieta que ha hagut de deixar-nos per tal de que la recordèssim amb la seva millor imatge: una imatge càlida i tranquila, receptora, generosa i pacífica. La imatge d´algú que no demanà mai res més del que tingué, ni exigí de ningú res més d´allò que sabien donar.

La meva tieta, la teva mare, em brindà l´escena més terriblement bonica que he viscut,

quan un marrec que ambdós estimàvem molt l´agredí alhora que ella ja el perdonava.

Girà cua i marxà sense dir res. Com ara.

Jo voldria saber-ne agafar el testimoni.

l´Oriol,

Madrid 19/6/97