Àvia

Àvia,

Diumenge fa 5 anys el Pau, el teu besnét gran. No t’ha vist gaires vegades tot i que als pocs dies de nèixer ja eres a la clínica de Madrid, i menys et coneixen l’Oriolet I l’Ona. Però tots 3 sabran de tú sempre. De tú hauran rebut aquestes ganes per viure que ens has trasmès a tots. Quasi tant com el delit per la xocolata que també han heredat!

Els 3 sabran, com tots hem après, que la seva besàvia no en sabia de conformar-se. Havia de riure sorollosament o queixar-se rabiosament. I és que la vida no té mitges tintes.

Sabran d’una besàvia que va nèixer a la guerra del 14, com t’agrada dir, i va donar guerra tota la seva vida. La petita de 7 germans, vas reivindicar el teu paper de mimada segur tota la teva infància… i el vas perllongar fins que el crèdit d’àvia-besàvia te’l va asegurar.

Sabran també que vas viure molts anys en un carrer tristot, que de no haver estat per tu i per la Ramona haguès apagat els seus llums fa molt de temps.

NY, 25 de Maig del 2003