Any 2009
El canvi no arribarà si esperem una altra persona o un altre temps. Nosaltres som qui esperàvem. Nosaltres som el canvi que buscàvem.
Barack Obama (‘SuperTuesday’ - febrer 2008)
Finalment, deixem enrere un any complicat . Tot i que ha estat difícil, encara ens ha sabut portar bones notícies, i ens ha permès donar valor a les realment importants. Ara, amb optimisme i esforç sabrem remuntar el vol. I és que, com deia el Randy Pausch inspirant a milions de persones en el seu darrer any de vida, els murs tenen una raó d’ésser: lluny de barrar-nos el pas, són una oportunitat per demostrar que realment volem quelcom de veritat. Els murs aturen els qui no ho volen prou; és a dir, els altres...
A casa nostra, l’any s’ha esfumat parlant de finançament. De ben segur que és important, però després de tants anys de transformació del país, de treballar plegats per grans projectes per obrir-nos i ensenyar al món que som capaços tant d’engrescar-nos amb reptes olímpics com acordar responsablement l’autogovern, ens arrisquem a donar la raó al poeta:
Catalunya, pobra mare,
no et sento els glatits del cor!
Qui t'ha vist i qui et veu ara!
Un temps lluitant per l'honor:
avui amb fang a la cara,
cercant només grapats d'or!
"CATALUNYA, POBRA MARE", d'Àngel Guimerà
Que el proper any sapiguem bategar el cor plegats per coses que ho mereixen. Que retrobem fites en el nostre horitzó que caminin pel canvi que tímidament sembla que ja hem començat. Que durant el 2009 ens ajudem a donar una bona empenta als nostres somnis.
Una forta abraçada,
Oriol Rius.
New York, desembre 2008
Barack Obama (‘SuperTuesday’ - febrer 2008)
Finalment, deixem enrere un any complicat . Tot i que ha estat difícil, encara ens ha sabut portar bones notícies, i ens ha permès donar valor a les realment importants. Ara, amb optimisme i esforç sabrem remuntar el vol. I és que, com deia el Randy Pausch inspirant a milions de persones en el seu darrer any de vida, els murs tenen una raó d’ésser: lluny de barrar-nos el pas, són una oportunitat per demostrar que realment volem quelcom de veritat. Els murs aturen els qui no ho volen prou; és a dir, els altres...
A casa nostra, l’any s’ha esfumat parlant de finançament. De ben segur que és important, però després de tants anys de transformació del país, de treballar plegats per grans projectes per obrir-nos i ensenyar al món que som capaços tant d’engrescar-nos amb reptes olímpics com acordar responsablement l’autogovern, ens arrisquem a donar la raó al poeta:
Catalunya, pobra mare,
no et sento els glatits del cor!
Qui t'ha vist i qui et veu ara!
Un temps lluitant per l'honor:
avui amb fang a la cara,
cercant només grapats d'or!
"CATALUNYA, POBRA MARE", d'Àngel Guimerà
Que el proper any sapiguem bategar el cor plegats per coses que ho mereixen. Que retrobem fites en el nostre horitzó que caminin pel canvi que tímidament sembla que ja hem començat. Que durant el 2009 ens ajudem a donar una bona empenta als nostres somnis.
Una forta abraçada,
Oriol Rius.
New York, desembre 2008
Comments
Post a Comment