Any 2008
“Nosaltres vivim els somnis dels nostres avis”. Lluís Llach, Verges 2007.
Això ens deia el poeta en el seu concert de comiat. Darrerament, en canvi, sembla imposar-se el sentiment que el futur ja no és el que era. Sorprèn que en uns anys en què la tecnologia ens aplana el món (perquè obre oportunitats) i la ciència ens allarga la vida (i ja es treballa per mantenir-la a la Terra), continuem pendents de les gotes brutes que, com deia en Gandhi, mai podran embrutar-nos l’oceà. Prou que hi són els problemes, però no hi ha res que no puguem solucionar amb ganes i generositat.
Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills,
parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.
"Home amb esperança", Joaquim Horta
Comencem per imaginar un futur millor. A tots ens toca aportar i tota aportació és ben valuosa. Somniem sense timidesa. I és que el futur pertany a qui creu en la bellesa dels seus somnis. M’agradarà veure’t als meus.
Una forta abraçada,
Oriol Rius
New York, desembre 2007
Això ens deia el poeta en el seu concert de comiat. Darrerament, en canvi, sembla imposar-se el sentiment que el futur ja no és el que era. Sorprèn que en uns anys en què la tecnologia ens aplana el món (perquè obre oportunitats) i la ciència ens allarga la vida (i ja es treballa per mantenir-la a la Terra), continuem pendents de les gotes brutes que, com deia en Gandhi, mai podran embrutar-nos l’oceà. Prou que hi són els problemes, però no hi ha res que no puguem solucionar amb ganes i generositat.
Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills,
parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.
"Home amb esperança", Joaquim Horta
Comencem per imaginar un futur millor. A tots ens toca aportar i tota aportació és ben valuosa. Somniem sense timidesa. I és que el futur pertany a qui creu en la bellesa dels seus somnis. M’agradarà veure’t als meus.
Una forta abraçada,
Oriol Rius
New York, desembre 2007
Comments
Post a Comment