Any 2013


“¿Qué más podemos pedirle a una mañana de domingo que una carrera por el parque con un amigo?”
Carlos Gil Passolas (Calatayud 1947–Pamplona–New York–Benalmádena 2012)


Tornar a gaudir de les petites grans coses, com ens deia el Carlos sovint. Tocar de peus a terra, sense mai arrossegar-los; pujar muntanyes i estirar-se a l’herba fresca a menjar-se un entrepà; passar la tarda amb un bon llibre o perdent al dòmino amb els amics...
Massa vegades pensem en la felicitat com a port d’arribada, com un premi al final del camí; i si ens equivoquem? Fer-nos acompanyar de la felicitat en el viatge vital és potser una millor estratègia. També sembla creure-ho així el poeta:

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, 
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et robi el dret a expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandonis l’anhel de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens derroca, ens fa mal, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Tot i que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua:
Tu pots aportar-ne una estrofa.
No deixis mai de somiar, perquè en somni l'home és lliure.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Faig ressonar els meus salvatges gemecs pels sostres del món”, diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer poesia bonica sobre petites coses, 
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.
Viu-la intensament, sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur i confronta la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui puguin ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres “poetes morts”,
t'ajuden a caminar per la vida
La societat d'avui som nosaltres: Els “poetes vius”.
No permetis que la vida et passi sense que la visquis…

                     Fragment de “NO T’ATURIS”, atribuït a Walt Whitman. 


Ànim, la vida continua essent meravellosa. Espero tenir moltes oportunitats per seguir gaudint-la amb tu.

Una bona abraçada,

Oriol Rius
New York, desembre 2012

Comments

Post a Comment

Popular posts from this blog

Any 1999

Madrid, desembre de 1998 “Arribarà un dia que tornarem a ésser persones, no jueus”, ens deia Anna Frank . Serà l´any vinent que arribarà la tolerància? I tants altres desitjos!!!. El fre al totalitarisme i a les guerres ètniques, i als nacionalismes excloents, i a la falta de pluralisme, i a entorpir el mestissatge. L´any que sapiguem respectar les minories, i que trobem la manera d´alleugerar la lluita per sobreviure amb menys d´un dòlar al dia que pateix d´una cinquena part de la població mundial, i que deixin de morir cada dia 35.000 nens per desnutrició, i que Cambotja ja no tingui més mines que habitants... Resta molt per canviar: aquest és el nostre repte. És més el repte d´un segle que el d´un any, però en el 99 podem començar a empènyer. Diu un proverbi xinès: Si vols assaborir una poma, has de transformar la poma menjan-te-la. Si vols saber què és el canvi social, has de pendre-hi part. Tot saber vertader s´assoleix amb l´experiència. Som-hi!!!. L´any que ve ens en anem a vi
Read more

Any 2015

And you know what you learn if you're a New Yorker? The world doesn't owe you a damn thing.  Lauren Bacall   (New York 1924 – 2014) Ni el món ens deu una punyetera cosa, com deia la Bacall, ni, dissortadament, gaire gent està disposada a donar-nos-en cap gratuïtament. I saber-ho és la millor notícia si la confrontem amb una actitud de superació, desafiadora de qualsevol entrebanc. És la nostra vida i no tenim temps per assajos ni per esperar que el vent bufi de cara. No hi ha excuses ni culpables més rellevants que nosaltres mateixos. Ho diu amb ferma contundència el poeta: Des de la nit que m’envolta, negra como l’abisme insondable, jo agraeixo als déus si existeixen per la meva ànima invicta. Atrapat en les ferotges urpes de les circumstàncies mai m’he lamentat ni he plorat Sota els cops de l’atzar, el meu cap sagna, però no s’inclina. Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes m’acorralen amb terror les ombres. I no obstant això, tants anys d’amenaces em troben se
Read more

Any 2004

It takes a great man to be a good listener, Calvin Coolidge (President d’EUA, 1923-1929) Escoltar és de les coses que fem pitjor darrerament. Sembla com si ningú ens n’hagués ensenyat prou a tots plegats: Els carrers cada dia de gent són més plens, i menys escolten els governs; Les parelles tenen una crisi i ja ningú vol aguantar el ciri; La quitxalla ens demana rauxa, i (mandrosos) ens rasquem la panxa… I és escoltant que aprenem, és compartint que ens fem rics, és en la convivència diversa, generosa i plural que obrim el nostre món. Ens ho deia ja fa anys el poeta: Perquè som i ens sentim catalans estimem i cerquem, en la lliure abraçada, l'esperit i l'exemple d'altres pobles de races i llengües diverses, i el tracte de tots, i el contacte, a profit de l'empresa comuna i urgent de mudar el món i els homes en la pau solidària, i en l'entesa fecunda; tots francs i benignes, generosos, fidels, sense enveja, tots plegats contra els focus de la vil cobejança, del din
Read more