Bon Any 2022
“ Con el tiempo comprendí que la alegría era un arma superior al odio, las sonrisas más útiles, más feroces que los gestos de rabia y desaliento”. – Las tres bodas de Manolita, Almudena Grandes (1960-2021) Ja fa massa temps que gestionem desgràcies, i correm el risc de deixar-nos vèncer per l’angoixa d’un futur incert. Però el futur és nostre per caminar, no és el guió d’una pel·lícula que no sabem com continua. Dependrà del nostre entusiasme, optimisme i energia dibuixar-lo com ens agradaria. Si ens deixem portar, seguirem jugant a l’enfadós sense alçar el cap de terra. A principi d’any, la poetessa que ens va enamorar a molts, ens recordava com l’horitzó depèn de nosaltres: Quan es fa de dia ens preguntem, ‘on trobarem la llum en aquesta penombra interminable’, la pèrdua que carreguem, el mar que hem de navegar? Hem desafiat les entranyes de la bèstia. Hem après que la quietud no sempre és pau. (...) Però tanmateix, l'alba és nostra abans que ho sabéssim. (...) I així