Felicitacions Anyals i altres escrits

“El futuro pertenece a quienes creen en la belleza de sus sueños.” Eleanor Roosevelt . Y en cambio parece imponerse un sentimiento en que el futuro ya no es lo que era. Sorprende que en unos años en que la tecnología nos aplana el mundo (abriendo oportunidades) y la ciencia nos alarga la vida (y ya se trabaja para mantenérsela a la Tierra), continuemos pendientes de les gotas sucias que, como decía Gandhi, nunca podrán ensuciarnos el océano. Sin duda que los problemas no son pocos y no dejan de acumularse, pero no hay nada que no podamos solucionar con ganas y generosidad. Acabaremos algún día, quizás mañana, con las palabras inútiles y bonitas, el tintín de la porcelana fina y las marionetas de oscuros colores. Y enseñaremos a los hijos, paridos sin dolor, el cómo y porqué de cada cosa, y los bajaremos a la calle sin temor y jugaran a construir pueblos. Y tocaran la tierra y la harán suya y de todos, y escribirán, con nuevas palabras, nuevas leyes, historia y vida. También vendrá un

“Nosaltres vivim els somnis dels nostres avis”. Lluís Llach , Verges 2007. Això ens deia el poeta en el seu concert de comiat. Darrerament, en canvi, sembla imposar-se el sentiment que el futur ja no és el que era. Sorprèn que en uns anys en què la tecnologia ens aplana el món (perquè obre oportunitats) i la ciència ens allarga la vida (i ja es treballa per mantenir-la a la Terra), continuem pendents de les gotes brutes que, com deia en Gandhi, mai podran embrutar-nos l’oceà. Prou que hi són els problemes, però no hi ha res que no puguem solucionar amb ganes i generositat. Acabarem algun dia, potser demà, amb les paraules inútils i boniques, el dring de la porcellana fina i les marionetes de foscos colors. I ensenyarem als fills, parits sense dolor, el com i el perquè de cada cosa, i els baixarem al carrer sense temor i jugaran a construir pobles. I tocaran la terra i la faran seva i de tots, i escriuran, amb nous mots, noves lleis, història i vida. També vindrà un vaixell de vela àgi

El canvi no arribarà si esperem una altra persona o un altre temps. Nosaltres som qui esperàvem. Nosaltres som el canvi que buscàvem. Barack Obama (‘SuperTuesday’ - febrer 2008) Finalment, deixem enrere un any complicat . Tot i que ha estat difícil, encara ens ha sabut portar bones notícies, i ens ha permès donar valor a les realment importants. Ara, amb optimisme i esforç sabrem remuntar el vol. I és que, com deia el Randy Pausch inspirant a milions de persones en el seu darrer any de vida, els murs tenen una raó d’ésser: lluny de barrar-nos el pas, són una oportunitat per demostrar que realment volem quelcom de veritat. Els murs aturen els qui no ho volen prou; és a dir, els altres... A casa nostra, l’any s’ha esfumat parlant de finançament. De ben segur que és important, però després de tants anys de transformació del país, de treballar plegats per grans projectes per obrir-nos i ensenyar al món que som capaços tant d’engrescar-nos amb reptes olímpics com acordar responsablement l’

El cambio no llegara si esperamos otra persona u otro tiempo. Nosotros somos a quien esperábamos. Nosotros somos el cambio que buscábamos. Barack Obama (‘SuperTuesday’ - febrero 2008) Dejamos finalmente atrás un año complicado. Aunque, en su dificultad, todavía supo dejarnos buenas noticias además de permitirnos dar mayor valor a las importantes. Ahora, con optimismo y esfuerzo sabremos remontar el vuelo. Pero, como decía alguien que supo dedicar su último año de vida inspirando a millones de personas, eso será si realmente lo queremos: Los muros de piedra tienen una razón de ser. Los muros no están para no dejarnos pasar; Los muros están para darnos la oportunidad de demostrar cuánto queremos algo. Los muros están ahí para frenar a quienes no quieren algo con suficiente pasión. ¡Los muros están para frenar a los otros! Randy Pausch (1960 - 2008) Que el próximo año sepamos trepar, saltar, derribar tantos muros como necesitemos para conseguir cosas que merezcan nuestra firme dedicació

Si volem un món lliure i amb pau, si volem que els deserts floreixin i que els homes i dones millorin la dignitat de la naturalesa humana, podrem fer-ho. Eleanor Roosevelt. Se’n va un any difícil. N’arriba un ple d’oportunitats. Com quasi cada any, però potser enguany més que mai. Cada cop és més òbviament absurd barallar-se per bajanades quan la nostra generació té el deure d’acabar amb la gana i la pobresa, la nostra societat el d’acabar amb la violència domèstica i el terrorisme fanàtic, i el món ja no ens aguanta gaire més dispendi ecològic gratuït. En canvi, cada dia és més fàcil sumar adeptes en un planeta que ara sí que és pla, com pensaven segles enrere, perquè la comunicació ens permet fer xarxa per cada cosa que s’ho val. El món canvia ràpidament i només pot fer-ho per millorar. Abans haurem de creure’ns que la tolerància és un múscul tan necessari per la convivència com ho és acabar amb tantes altres coses que ens esgarrifen però a les que només dediquem prou atenció quan en

Si queremos un mundo libre y en paz, si queremos que los desiertos florezcan y que los hombres y mujeres mejoren la dignidad de la naturaleza humana, podemos hacerlo. Eleanor Roosevelt. Se va un año difícil. Como casi cada año llega otro lleno de oportunidades, pero quizá esta vez más que nunca. Cada vez es más obviamente absurdo pelearse por sandeces cuando nuestra generación tiene el deber inexcusable de acabar con el hambre y la pobreza, nuestra sociedad de acabar con la violencia doméstica y el terrorismo fanático, y el mundo ya no nos aguanta mucho mas derroche ecológico gratuítamente. Sin embargo, cada día es más fácil sumar adeptos en un planeta que ahora sí es plano, como pensaban siglos atrás, pues la comunicación nos permite tejer una red por cualquier cosa que lo merezca. El mundo cambia rápidamente y sólo puede hacerlo a mejor. Antes deberemos creernos que la tolerancia es un músculo tan necesario para la convivencia como lo es acabar con tantas cosas que nos horrorizan per