Felicitacions Anyals i altres escrits

No és la més forta de les espècies la que sobreviu, ni tampoc la més intel·ligent. L ’ espècie que sobreviu és la que s ’ adapta millor al canvi. Charles Darwin Els animals desenvolupen els sentits que els permeten sobreviure fins i tot als tsunamis. Els humans, per tossuts, porucs o despreocupats, ens resistim a anticipar-nos a res que no sigui evident. Un cop més, víctimes de la resistència absurda a canviar res, com si tot hagués de perllongar-se eternament, ens trobem sorpresos en una espiral de negativitat, sense idees ni eines per sortir-ne. I amb l ’ actitud que ens descriu el poeta com un pobre recurs, sovint repetit: Viuré, si em vaga encar de viure, supervivent d'un cant remot. Viuré amb la cella corrugada contra les ires, contra el llot. Viuré dreçant-me com un jutge, només mirant, sense dir mot. Com la paret en el seu sòtol, com una pedra en el seu clot. “ SI EM VAGA …” , de Josep Carner Sortirem endavant. Al final en...

No es la más fuerte de las especies la que sobrevive, ni tampoco la más inteligente, sino la que mejor se adapta al cambio. Charles Darwin Los animales desarrollan los sentidos que les permiten sobrevivir incluso los tsunamis. Los humanos, por tozudos, miedosos o despreocupados, nos resistimos a anticiparnos a lo que no sea evidente. Una vez más, víctimas de la resistencia absurda a cambiar lo que conocemos como si fuera a prevalecer eternamente, nos encontramos absorbidos por un torbellino de negatividad, sin ideas ni instrumentos para escapar. Y eso que nos lo advirtió el poeta: De un tiempo a esta parte el infinito se ha encogido peligrosamente. Quién iba a suponer que segundo a segundo cada migaja de su pan sin límites iba así a despeñarse como canto rodado en el abismo. “EL INFINITO”, de Mario Benedetti Saldremos adelante. En el tiem...

El progrés és impossible sense canvi, i aquells que no saben canviar d ’ opinió no són capaços de canviar res. George Bernard Shaw Deixem enrere un any molt difícil i ens aboquem a un altre al qual, malauradament, és massa fàcil endevinar els problemes. Amb tot, és l ’ oportunitat de construir el futur. I tot i que serà inevitable gestionar-lo a curt termini, seria irresponsable no dissenyar amb més perspectiva el país que ens ha de permetre viure sense falsos miratges. De peus a terra i, si cal, enfangats fins als genolls. Som al mig de l'hivern: ahir glaçava, demà les neus blanquejaran la serra. La primavera és lluny del temps endintre, pro un dia com avui n'és la promesa. Fragment de Les minves del gener – Joan Maragall “Tot Per Guanyar”, d eia la samarreta que vestien els jugadors del Barça el dia després de guany...

El progreso es imposible sin cambio, y aquellos que no pueden cambiar de opinión no pueden cambiar nada. George Bernard Shaw Una vez más cerramos un año difícil y nos toca abrir otro al que, desgraciadamente, es demasiado fácil adivinarle los problemas. A pesar de ello, nos trae una nueva oportunidad de construir el futuro. Y aunque será inevitable gestionarlo a corto plazo, sería irresponsable no diseñar el futuro que debe permitirnos vivir sin falsas burbujas. Con los pies en el suelo y barro hasta las rodillas si es necesario. En el corazón de todos los inviernos Vive una primavera palpitante, Y detrás de cada noche, Viene una aurora sonriente. Khalil Gibran “Todo Por Ganar”, podíamos leer en la camiseta que vestían los jugadores del Barça después de ganarlo todo en el 2009. Sólo el siguiente reto merece nuestra atención; sólo el que sabe mantener intacta la ilusión tiene posibilidades de ganar. Y quién gana es quién siempre busca mejorar. Ni orgullos estériles ni actitudes ...

Per l´Anna Mª : Diuen que la vida continua, àdhuc la vida dels morts, però diuen que és llarg i costós esbrinar quina part de les persones se l´enduu el temps i que poques vegades ens aturem a pensar quant de nosaltres hi ha dels altres. Ningú dels que això diuen coneixia la meva tieta. La meva tieta que ha hagut de deixar-nos per tal de que la recordèssim amb la seva millor imatge: una imatge càlida i tranquila, receptora, generosa i pacífica. La imatge d´algú que no demanà mai res més del que tingué, ni exigí de ningú res més d´allò que sabien donar. La meva tieta, la teva mare, em brindà l´escena més terriblement bonica que he viscut, quan un marrec que ambdós estimàvem molt l´agredí alhora que ella ja el perdonava. Girà cua i marxà sense dir res. Com ara. Jo voldria saber-ne agafar el testimoni. l´Oriol, Madrid 19/6/97

(Per a la Isabel R.) Uns que arriven i els altres que se´n van, uns comencen i els altres els deixen pas. Mentre uns enceten el camí, altres ja són a Itaca; vells, però savis, ho han aconseguit. A nosaltres ens agradaria, i les vides anteriors ens hi ajuden, unes més que altres. Naturalesa. Tristor inevitable que no amaga un bon balanç: “la feina ben feta” que ara ens toca completar a nosaltres. També voldrem que ens plorin si ho fem bé. Des de Balaguer obrí una porta al món, els uns entraren, els altres en sortiren; els uns hi trobaren una família, els altres la portaran sempre dintre. 5 d´Agost de 1998. Molts petons de la Maria i de l´Oriol. I el Pau que no sé que diu...

Àvia, Diumenge fa 5 anys el Pau, el teu besnét gran. No t’ha vist gaires vegades tot i que als pocs dies de nèixer ja eres a la clínica de Madrid, i menys et coneixen l’Oriolet I l’Ona. Però tots 3 sabran de tú sempre. De tú hauran rebut aquestes ganes per viure que ens has trasmès a tots. Quasi tant com el delit per la xocolata que també han heredat! Els 3 sabran, com tots hem après, que la seva besàvia no en sabia de conformar-se. Havia de riure sorollosament o queixar-se rabiosament. I és que la vida no té mitges tintes. Sabran d’una besàvia que va nèixer a la guerra del 14, com t’agrada dir, i va donar guerra tota la seva vida. La petita de 7 germans, vas reivindicar el teu paper de mimada segur tota la teva infància… i el vas perllongar fins que el crèdit d’àvia-besàvia te’l va asegurar. Sabran també que vas viure molts anys en un carrer tristot, que de no haver estat per tu i per la Ramona haguès apagat els seus llums fa molt de temps. NY, 25 de Maig del 2003