Any 2015
And you know what you learn if you're a New Yorker? The world doesn't owe you a damn thing. Lauren Bacall (New York 1924 – 2014)
Atrapat en les ferotges urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni he plorat
Sota els cops de l’atzar,
el meu cap sagna, però no s’inclina.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
I no obstant això, tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa com d'estreta sigui la porta,
Ni el món ens deu una punyetera cosa, com deia la Bacall, ni, dissortadament, gaire gent està disposada a donar-nos-en cap gratuïtament. I saber-ho és la millor notícia si la confrontem amb una actitud de superació, desafiadora de qualsevol entrebanc. És la nostra vida i no tenim temps per assajos ni per esperar que el vent bufi de cara. No hi ha excuses ni culpables més rellevants que nosaltres mateixos. Ho diu amb ferma contundència el poeta:
Des de la nit que m’envolta,
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo als déus si existeixen
per la meva ànima invicta.
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo als déus si existeixen
per la meva ànima invicta.
Atrapat en les ferotges urpes de les circumstàncies
mai m’he lamentat ni he plorat
Sota els cops de l’atzar,
el meu cap sagna, però no s’inclina.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
I no obstant això, tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa com d'estreta sigui la porta,
Quan carregada de càstigs la sentència.
Sóc l'amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima.
Invictus, William Ernest Henley (1849–1903)
Ens toca conviure amb aquesta realitat que ens força a vegades a l’individualisme. Al que no vull renunciar, però, encara que sigui en la distància o de manera esporàdica, és a compartir amb tu les bones estones que tenim per endavant.
Una abraçada,
Oriol Rius
Comments
Post a Comment