Felicitacions Anyals i altres escrits

And you know what you learn if you're a New Yorker? The world doesn't owe you a damn thing.  Lauren Bacall   (New York 1924 – 2014) Ni el món ens deu una punyetera cosa, com deia la Bacall, ni, dissortadament, gaire gent està disposada a donar-nos-en cap gratuïtament. I saber-ho és la millor notícia si la confrontem amb una actitud de superació, desafiadora de qualsevol entrebanc. És la nostra vida i no tenim temps per assajos ni per esperar que el vent bufi de cara. No hi ha excuses ni culpables més rellevants que nosaltres mateixos. Ho diu amb ferma contundència el poeta: Des de la nit que m’envolta, negra como l’abisme insondable, jo agraeixo als déus si existeixen per la meva ànima invicta. Atrapat en les ferotges urpes de les circumstàncies mai m’he lamentat ni he plorat Sota els cops de l’atzar, el meu cap sagna, però no s’inclina. Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes m’acorralen amb terror les ombres. I no obstant això, tants anys d’amenaces em troben se

And you know what you learn if you're a New Yorker? The world doesn't owe you a damn thing.  Lauren Bacall   (NY 1924 – 2014) Ni el mundo nos debe nada, como decía Lauren Bacall, ni desgraciadamente hay mucha gente dispuesta a regalarnos nada. Pero asumir esa realidad es una buena noticia, si la enfrentamos con actitud desafiante. Es nuestra vida, y no hay tiempo ni para ensayos, ni para esperar viento de cola. No hay excusas ni culpables más importantes que nosotros mismos. Lo dice con total contundencia el poeta: Desd e la noche que me cubre, Negra como el abismo entre polos, Agradezco a los dioses si existen Por mi alma invicta . Atrapado en las garras de las circunstancias Nunca me he quejado ni he llorado. Bajo los golpes del destino Mi cabeza está ensangrentada, pero sigue erguida. Más allá de este lugar de odio y lágrimas Me rodean los horrores de la sombra, Y sin embargo, tantos años de amenaza Y los sigo recibiendo sin ningún temor